Una desena de municipis dels dos vallesos, entre ells Caldes, apleguen esforços per crear la DOP Oli de Vera del Vallès
Una desena d’alcaldes i alcaldesses dels dos vallesos s’han reunit avui divendres a Caldes amb l’objectiu de constituir una taula de municipis per aconseguir la creació i el reconeixement de la Denominació d'Origen Protegida (DOP) Oli de Vera del Vallès. Hi ha participat Isidre Pineda, alcalde de Caldes, acompanyat d'autoritats polítiques de La Garriga, Bigues i Riells del Fai, Les Franqueses del Vallès, L’Ametlla del Vallès, Palau-solità i Plegamans, Sentmenat, Sant Feliu de Codines, Santa Eulàlia de Ronçana i Cànoves i Samalús. La trobada s’ha fet a Mas Curró, a tocar del terme municipal de Sentmenat, una de les finques que produeixen oli amb aquesta varietat d’oliva i amb oliveres centenàries.
La reunió ha servit per posar en comú els interessos dels municipis respecte a aquesta qüestió i plantejar les opcions existents per reconèixer aquesta varietat d’oli, de llarga tradició al Vallès però encara molt desconeguda pel gran públic. Ho resumia l'alcalde calderí Isidre Pineda.
Aquesta primera trobada ha posat sobre la taula diversos aspectes a treballar: la creació d'una Indicació Geogràfica Protegida, la relació d'aquesta hipotètica Denominació d'Origen Protegida amb altres varietats d’oliva que es cultiven al Vallès, quin ha de ser l’organisme que impulsi oficialment la creació d’aquesta denominació, etc. En aquest sentit, s’ha plantejat escollir uns portaveus d’aquesta taula de municipis que facin d'interlocutors amb els organismes responsables i amb els productors.
El Vallès té una llarga tradició en la producció de l’oli de Vera, una varietat que es caracteritza per la durabilitat i la baixa acidesa, qualitats que el converteixen en un producte de gran potencial gastronòmic i culinari. Actualment als dos vallesos hi ha prop d'una quarantena de productors d'aquest tipus d'oli repartits en 12 municipis, i hi ha comptabilitzades unes 13.000 oliveres de la variant Vera en una superfície total d'unes 170 hectàrees. La majoria d'aquests conreus estan concentrats a la part alta de la Riera de Caldes, a la Riera de Sentmenat, a la Vall del Tenes i al curs mitjà del riu Congost.