Un estudi identifica els béns espoliats pel franquisme a entitats i indústries de Caldes
L’estudi Les víctimes de l’espoli franquista a Caldes de Montbui, 1939-2023 ha permès identificar, documentar i determinar on van anar a parar els béns requisats pel franquisme a entitats i indústries de Caldes. El treball, presentat ahir dimarts a l’ateneu El Centre, l’ha realitzat la doctora en història contemporània per la Universitat de Barcelona Neus Moran, i tindrà una segona part centrada en l’espoli a persones físiques.
L’autora detallava en què va consistir exactament aquest espoli.
La investigació ha permès localitzar més de 180 procediments judicials militars i 28 expedients de responsabilitats polítiques oberts a 53 persones domiciliades a Caldes, de les quals 47 ja havien estat processades als jutjats militars.
Una entitat que va patir de forma especialment intensa l’espoli franquista va ser el Centre Democràtic i Progressista, considerat pel règim un nucli important de dissidència política. Després de la requisa, l’entitat va perdre els 91 metres quadrats de la seva propietat corresponents al pati posterior. El president d’El Centre, Jaume Pieres, s’hi va referir ahir a la presentació.
L’altre gran objectiu de l’espoli va ser el Sindicat Agrícola i Caixa Rural, la cooperativa pagesa més important del Vallès, que es va integrar al sindicat vertical i tot el patrimoni va passar a formar part de la Hermandad de Labradores y Ganaderos. A banda dels béns, també van ser espoliades les 55.900,79 pessetes que, fins avui, no s’han pogut recuperar, tot i els reiterats intents.
La documentació recuperada també ha permès identificar 4 empreses espoliades: el taller de cistelleria de Ramon Poble Calveras i Eulàlia Tura Casas, la fàbrica de licors i bodega de Josep Fontcuberta Rogés, la impremta i litografia de Joan Baptista Pobla Aguilera i la foneria i fàbrica d’armaments de la Unió Metal·lúrgica.
L’estudi també detalla el paper i la implicació de les autoritats municipals en l’assenyalament i l’execució de les requises a les entitats qualificades d’enemigues i que van ser extingides pel franquisme. El màxim responsable al municipi d’aquest aparell repressiu va ser Isidre Anglí Palaudaries, alcalde designat després de l’entrada de les tropes franquistes al municipi.
A banda de posar llum en un episodi molt fosc de la història de Caldes, el treball de Neus Moran proporciona a les entitats i els descendents de les persones afectades documents que es podrien fer servir en cas d’iniciar processos legals per recuperar el patrimoni espoliat. En el cas de l’Ajuntament, es reclamarà el retorn de les aproximadament 70.000 pessetes de l’època que es van espoliar dels comptes municipals.
L’alcalde Isidre Pineda apuntava ahir el caràcter pioner de l’estudi i els motius pels quals aquest tipus d’iniciatives costen de tirar endavant.
La segona part de l’estudi es preveu enllestida a l’estiu d’aquest any.