Regnen el respecte i les propostes al debat preelectoral de Ràdio Caldes

El debat de Ràdio Caldes tanca amb propostes, respecte i campanya electoral. Ahir al vespre, l’estudi d’aquesta casa va acollir diversos representants polítics per celebrar el debat preelectoral. Els representants polítics Ferran Segarra, del PSC; Carme Germà, d’Esquerra; Roser Xalabarder, de Junts; José Antonio Montero, de Comuns-Front Ampli, i Aketza León, del PP, van ser els protagonistes d’un espai ple de respecte i anàlisi política. Els participants van exposar els seus punts de vista, les problemàtiques i les solucions sobre els quatre temes proposats: l’habitatge, el transport, el finançament local i l’educació.
A falta de 10 dies per a les eleccions del 29N, ahir, a l’hora del Safareig, no es va fer safareig. Els assistents van oferir les propostes de cada partit amb molta educació i respecte en un debat que va estar tranquil fins als últims 20 minuts. El col·loqui va començar amb la problemàtica de l’habitatge i un petit espai per exposar les propostes, en què cada representant va dir-hi la seva. El PSC va engegar el tema amb un repàs de les seves mesures, com la llei d’habitatge, i va acabar mencionant l’oposició i l’àtic d’Ayuso sense fer autocrítica. Per part de Junts, Xalabarder va defensar l’especulació del «totxo» com a sobresou i va mencionar que el problema no pot recaure en els petits propietaris, ja que poden veure com els ocupen la casa si marxen de vacances.
D’altra banda, Esquerra i Comuns-Front Ampli van proposar ampliar el parc públic, regular el mercat i evitar les compres especulatives. Germà va llegir les propostes del partit, com ara la defensa de la regulació de les compres especulatives, abaixar l’IVA de la primera compra i apujar els impostos a qui té més d’un habitatge. Amb la mateixa proposta d’una persona, una casa, va continuar Montero, de Comuns-Front Ampli, que la va ampliar amb els lloguers indefinits.
Un dels que es va desmarcar va ser León, del PP. Va començar amb un munt de dades sobre l’habitatge i després va proposar les mateixes mesures que defensen des de Madrid: la creació d’un milió d’habitatges, mobilitzar el sòl públic (a les empreses privades també) i privat i derogar la llei d’habitatge. Finalment, va fer menció de l’agilització de les llicències d’obra.
El transport va ser un altre punt rellevant, en què es va tractar la manca de manteniment de les carreteres, les Rodalies i la inseguretat ferroviària. També es va mencionar breument el servei d’autobusos de Caldes. Tant Junts com Esquerra van defensar que Catalunya necessita unes infraestructures per al país i no imposades des de Madrid, a diferència dels altres participants, que van ser crítics amb les infraestructures en general. Tot i això, Montero i Segarra defensaven que el govern actual ha destinat més inversió que en els mandats anteriors, però que, malgrat això, encara hi ha mancances.
La rèplica la va protagonitzar León, del PP, que va expressar que s’hauria d’invertir més perquè la població ha crescut. Just després d’això, va explicar les cinc propostes. Uns punts que, només acabar, van ser contestats per Montero. El representant de Comuns-Front Ampli va mencionar que era impossible abastar tantes mesures que, fins i tot ell mateix, comparteix, i que sense els impostos necessaris no es poden dur a terme. Tot seguit, va proposar apujar els impostos als rics, mentre explicava que Espanya té una pressió fiscal baixa (38,1 %). —De fet, està per sota de la mitjana europea, segons Eurostat (40,7 %)—.
A la part de finançament local es van exposar les dificultats dels ajuntaments i es va treure el tema del finançament singular a Catalunya per part d’ERC i Junts. Tant Xalabarder com Germà defensaven que hi ha un infrafinançament crònic als municipis del país i que és necessari un finançament propi i autogestionat pel territori.
D’altra banda, el PP defensa, igual que Junts i Comuns, un nou sistema de finançament local. Això sí, amb l’objectiu d’augmentar el pressupost de les comunitats autònomes i apostant per una centralitat que es reparteixi des de Madrid a les diverses parts d’Espanya. Una mesura que va compartir amb l’oposició Segarra, del PSC. Ell també va defensar que el model actual és solidari amb les comunitats, tot i que s’hauria de reforçar l’autonomia i dur més recursos a cada territori.
Finalment, el debat va acabar amb l’educació. Junts va defensar dotar les escoles concertades amb més diners públics, mentre que Esquerra, el PSC i Comuns-Front Ampli van defensar l’educació pública i la integració dels nouvinguts amb el català, una proposta que també comparteix Xalabarder.
El tram final de la nit va pujar de to arran del tema educatiu i de l’informe PISA, que Aketza va presentar de manera poc acurada. La controvèrsia va sorgir arran de la interpretació d’una dada que va aportar el representant del Partit Popular i que va causar inquietud per la connotació racista que li va atribuir Germà.
Tot i això, l’incident va quedar en una anècdota i el debat va finalitzar amb un minut d’or en què cada representant va demanar el vot. Durant el debat, ni Junts ni Esquerra van mencionar la independència. S’hi van acostar quan van parlar del finançament local, però no la van mencionar específicament. D’altra banda, el català va ser força defensat per les dues formacions.
Tots els representants, durant el minut final en què es demana el vot, van mencionar els seus números u: el PP, Feijóo; el PSC, Sánchez; Comuns-Front Ampli, Colau, i Junts, Nogueras. Germà, però, no va mencionar Rufián.
La tònica dels partits d’esquerres va ser fer ús del «vot útil» davant l’auge del neoliberalisme creixent. D’altra banda, Xalabarder va defensar les seves propostes des d’un prisma de país. Mentrestant, el PP va tornar a exposar totes les propostes sobre la millora dels recursos públics i les lleis antiocupació que encapçala Albiol. Una ocupació que té protagonisme, però que únicament s’estén entre un 0,06 % i un 0,36 % del parc total d’habitatges a Espanya, segons el Ministeri de l’Interior.
També cal destacar que la formació política de Vox va estar convidada, però no es va pronunciar. Aquesta era una de les formacions polítiques que van obtenir representació a Caldes a les eleccions generals del 2023, igual que la resta de partits que van acudir al debat d’ahir.
En conclusió, la trobada d’ahir va ser molt respectuosa i, tot i que ja ha acabat, no posa fi al programa d’actes que té preparat Ràdio Caldes per a la cobertura electoral. El diumenge de la setmana vinent, després de les eleccions, continuarà a partir de les 9 del vespre amb el programa especial sobre el recompte electoral a les escoles del municipi, a Ràdio Caldes.


