L’Ajuntament rep la 12a llamborda ‘Stolpersteine’ en homenatge als calderins deportats als camps nazis, dedicada a Pere Torrades

L’Ajuntament de Caldes ha rebut la dotzena llamborda del projecte Stolpersteine que homenatja els calderins que van ser deportats als camps de concentració nazis. Fins ara es té notícia de 13 persones, i una de les llambordes està col·locada al poble natal del deportat. Stolpersteine (en alemany, pedra que fa ensopegar) és una iniciativa de l’artista Günter Demnig i consisteix en petites llambordes metàl·liques amb el nom i les dades essencials de cada persona homenatjada que se solen col·locar al davant de la casa on va viure. Actualment n'hi ha més de 75.000 distribuïdes a més 1.800 ciutats d’una vintena de països.

 

La que tot just acaba d’arribar a Caldes recorda i homenatja Pere Torrades, que va sobreviure al camp de concentració de Dachau. La particularitat d’aquest cas, a diferència dels 12 documentats fins ara, és la destinació: la resta de calderins dels quals es té notícia havien estat als camps de Mauthausen i Gusen.

Els actes de l’any passat en memòria de 12 calderins deportats van permetre localitzar aquesta nova nova víctima. El nom de Pere Torrades constava a tots els arxius alemanys com a veí de Barcelona. Gràcies a la col·laboració d’un ciutadà, l’Ajuntament va descobrir que era veí de Caldes de Montbui quan va fugir a França i va poder contactar amb la seva filla. Un cop fet el descobriment, el seu nom va ser incorporat al catàleg de calderins deportats als camps nazis i el consistori va tramitar la sol·licitud d’aquesta llamborda, que serà al museu Thermalia fins l’acte solemne de col·locació, previst per la propera tardor.

Pere Torrades Ramiro va néixer a Barcelona el 1916 i, entre 1932 i 1937 va treballar en una granja a Caldes. Durant la Guerra Civil va lluitar amb el bàndol republicà a Somosierra i al front de l’Ebre. El 1939, després de la derrota republicana, va travessar la frontera cap a França amb el seu germà i tots dos van anar al camp de refugiats de Barcarès. El 1944, Torrades va ser detingut per la Gestapo i deportat al camp de Dachau. Poc després, va ser traslladat al camp exterior de Moschendorg on va treballar en una fàbrica de porcellana fins que va ser alliberat per l’exèrcit nord-americà. Després de la guerra Pere Torrades va viure amb la seva família a Narbona (França), on va morir el 1994.