L’Ajuntament impulsa un estudi per identificar les víctimes i quantificar els béns requisats en l’espoli franquista

Conèixer l’abast de l’espoli patrimonial del franquisme a les persones i entitats del municipi és l’objectiu de l’estudi que ha posat en marxa l’Ajuntament i que ha de permetre detallar els límits i els efectes que l’espoli franquista va tenir a Caldes. Uns fets que, en alguns casos, encara persisteixen. A banda d’identificar les víctimes d’aquestes actuacions, també hi ha la voluntat de quantificar i avaluar la requisa patrimonial que hi va haver al municipi. Les dades que en surtin han de poder ser utilitzades com a proves en futures accions judicials que els afectats puguin emprendre per recuperar el que els van prendre.

L’estudi s’ha presentat avui dijous al matí i la responsable serà Neus Moran, doctora en història contemporània per la Universitat de Barcelona i autora del llibre L'espoli franquista dels ateneus catalans (1939-1984). Ella mateixa explica en què va consistir aquest espoli.

El pla de treball està plantejat en diferents fases. La primera es preveu enllestida al febrer del 2023 i consistirà a analitzar amb detall la documentació repartida en diversos arxius i elaborar una relació de persones i entitats jurídiques víctimes d’aquest espoli. També servirà per conèixer el detall dels béns mobles, immobles i comptes corrents requisats que van ser declarats propietat de l’estat franquista. A partir d’aquí, s’investigarà la situació actual d’aquest patrimoni i s’identificaran els propietaris actuals dels béns no restituïts. De manera específica, l’estudi analitzarà el cas concret de l’espoli del Centre Democràtic i Progressista per valorar i descriure el patrimoni de l’entitat que no ha estat ni retornat ni rescabalat.

Les properes fases de l’estudi han d’avançar en l’anàlisi dels fons conservats en la resta d’arxius prioritaris. La regidora de Memòria Local, Carme Germà, es mostra molt satisfeta de l’arrencada d’aquest estudi.

Per la seva banda, la directora del museu Thermalia, Anna Monleón, també considera molt valuosa aquesta investigació perquè donarà eines a les persones que vulguin intentar recuperar els seus bens.

L’elaboració d’aquest estudi permet donar resposta, en part, a la moció presentada per la CUP i ERC i aprovada per majoria absoluta al ple del 27 de maig de 2021, que reclamava la recerca i avaluació dels casos d’espoli que es van produir a Caldes durant la dictadura franquista.