L’Ajuntament de Caldes s’adhereix al manifest «No eren bruixes, eren dones»

La revista Sapiens ha publicat el document «No eren bruixes, eren dones» amb l’objectiu de dignificar la memòria històrica de totes les víctimes de la cacera de bruixes a Catalunya.
El manifest, al qual s’han adherit l’Ajuntament i el Museu Thermalia, recorda les més de 700 dones que van ser torturades i executades a la forca entre els segles XV i XVII. Al llarg d’aquest període, Catalunya va ser un dels territoris d’Europa on més dones van ser assenyalades i sentenciades per bruixeria.
Per aquest motiu, la iniciativa es presenta com un acte de justícia històrica, similar a les que ja s’han dut a terme a països com Suïssa, Noruega o Escòcia. En aquest sentit, el manifest fixa tres objectius: recuperar la memòria d’aquelles dones innocents sense prejudicis ni falsedats; promoure la reparació i dignificar-les per mitjà d’actes de desgreuge; i reivindicar totes les dones que han estat reprimides al llarg de la història.
En el cas de Caldes, la investigació històrica feta per la revista Sapiens identifica una quinzena de calderines que van ser perseguides durant el segle XVII acusades de bruixeria. D’acord amb aquesta recerca, encapçalada pels historiadors Agustí Alcoberro i Pau Castell, disset dones de la vila van ser jutjades pel batlle de Caldes entre els anys 1615 i 1621. D’aquestes dones, dotze van morir a la forca, una va fugir i dos casos més van ser traslladats a la Inquisició de Barcelona. Es tracta de la causa de Maria del Portal, que va ser desestimada i la d'Eulàlia Ursola, que va ser absolta.
L’adhesió al manifest de Sàpiens coincideix amb l’aprovació al Ple de març, del passat dijous, de la proposta que atorga el nom de Passatge de les Bruixes a la via situada al carrer Joan Samsó, entre el del Forn i la plaça de la Font del Lleó.
Abans d’això, el Museu Thermalia ja va acollir l’exposició “Lo negosi de les bruixes. El procés de Caldes 1619-1621” que recuperava els casos de desenes de dones, calderines i vallesanes, que van ser assassinades, torturades o empresonades a la vila acusades de bruixeria o heretgia.
Pel que fa al manifest al qual s’ha adherit conjuntament amb l’Ajuntament, ara mateix compta amb 10.430 signants entre els quals destaquen historiadores com Isabel Rodà o Meritxell Simó i actrius reconegudes com l’Aina Clotet o l’Itziar Castro, entre moltes d’altres.
El document íntegre i el cens de totes les dones jutjades per bruixeria es poden consultar a la pàgina web sapiens.cat/noerenbruixes