La reforma de la plaça de Catalunya i els entorns s'inaugurarà el dissabte 27 de novembre

Destacades
La reforma de la plaça de Catalunya i els entorns s'inaugurarà el dissabte 27 de novembre

La remodelació de la plaça de Catalunya i els carrers Rector Alemany i Sant Pau està pràcticament enllestida i ja té data d'inauguració. Serà el dissabte de la setmana vinent, 27 de novembre a 2/4 de 6 de la tarda. L'alcalde, Isidre Pineda, i la consellera de Presidència de la Generalitat, Laura Vilagrà, presidiran l'acte, que estarà obert a la ciutadania i tindrà la participació d'alumnes de l'Escola Municipal de Música Joan Valls. D'altra banda, durant la inauguració es descobrirà el mosaic que s'ha incorporat a la plaça, obra de l'artista Carme Domenjó Miquel.

La nova plaça de Catalunya és un espai obert que inclou tres elements característics: les llambordes formant tres cercles centrals, ara més grans, els bancs de formes sinuoses als laterals, que s'han recuperat i embellit, i l'escultura de Sebastià Badia dedicada a la gent gran.

Pel que fa als carrers Sant Pau i Rector Alemany s'han incorporat arbres i mobiliari urbà i s'hi garanteixen la mobilitat i l'accessibilitat segura amb una priorització de l'espai destinat al vianant i l'eliminació del trànsit de vehicles.

Les barreres arquitectòniques desapareixen de tota aquesta zona, igual que les connexions àeries de serveis, la cruïlla entre Sant Pau i Rector Alemany, que presentava complexitat per al trànsit rodat, i el paviment deteriorat.
Aquesta és la nova etapa d'un espai batejat amb el nom de plaça de Boet el 1875, a petició de Paula Boet i Salvador Font i Boet, propietaris dels terrenys. Durant el franquisme, la plaça es va rebatejar com a plaça de la Victòria, tot i que al poble se la coneixia popularment com la plaça dels Caiguts, per la gran creu de pedra que la presidia i que actualment és al cementiri municipal. Amb l'arribada de la democràcia, el 1979 es va fer una consulta popular per determinar un nou nom. L'opció escollida, amb 112 vots, va ser plaça de Catalunya, que es va imposar a Font i Boet i la Concòrdia.