Els joves detinguts dilluns expliquen els motius que els van portar a ocupar el pis

Aquest dilluns dues furgonetes de l’ARRO i prop d’una desena d’agents dels Mossos d’Esquadra van entrar de manera forçosa a un domicili situat al carrer d’Avel·lí Xalabarder. Segons fonts dels Mossos, de l’acció se’n van derivar les detencions de tres joves per ocupació i resistència i desobediència a l’autoritat. El delicte que se’ls va imputar es va considerar flagrant, és a dir, que se’ls havia enxampat in fraganti mentre intentaven ocupar el pis. De totes maneres, en aquell moment ja corrien per les xarxes socials imatges i vídeos on es podia comprovar que els nois ja eren a dins quan va entrar la policia.
Per aquest motiu, l’endemà dels fets, un dels detinguts es va posar en contacte amb Ràdio Caldes per explicar la seva versió dels fets.
Els implicats són dos nois de 18 anys i un de 19, que d’acord amb el que expliquen, no tenien un sostre on viure i abans de decidir-se a ocupar el domicili, dormien acollits a cases d’amics o un d’ells en un cotxe. Han explicat que tots tres estan inscrits a La Piqueta, com a demandants de feina, però que a causa de la seva joventut els és difícil complir els requisits que demanen els oferents. També han insistit a haver esgotat totes les vies que se’ls havia plantejat per poder accedir a un lloguer social. D’acord amb el seu testimoni, els serveis de l’Ajuntament els han atès amablement, però en cap cas els han ofert una solució efectiva.
Davant d’aquesta situació, els joves han explicat que cada vegada es trobaven més incòmodes vivint a casa d’altra gent sense poder aportar res econòmicament.
Per aquest motiu es van decidir a obrir un dels nombrosos habitatges que hi ha buits a la vila, però abans, afirmen que es van assegurar que no era propietat de cap particular. Segons relaten els tres joves, abans d’ocupar el domicili van anar al registre civil de Granollers, van comprovar que era del banc i van iniciar un procés d’empadronament.
Els tres joves han assegurat que no disposaven de subministrament de llum ni aigua i que només estaven a cobert. Tal com expliquen, omplien garrafes amb l'aigua d'una font propera a l’habitatge per poder-se dutxar.
Quan ja havien passat més de 72 hores al pis, els joves es van decidir a trucar a la Policia Local per informar-los que havien ocupat el domicili. Fins llavors, han confessat que s’havien quedat a dins de casa per evitar conflictes, però que, en aquell moment, ja necessitaven sortir per continuar buscant feina i recursos, com els aliments que sovint han anat a buscar a Càrites.
El dia abans del desallotjament, els nois es van posar en contacte tant amb la comissaria de Policia com amb la dels Mossos d’Esquadra, que es van personar a l’habitatge al cap de mitja hora. Segons el testimoni dels joves, el to dels agents era amable i molt allunyat del que van rebre l’endemà quan els van anar a desallotjar.
Davant dels requeriments del cos de Mossos perquè els tres nois sortissin pel seu propi peu, ells s’hi van negar al·legant que no tenien cap altre lloc on anar. Va ser per aquest motiu, que s’hi van desplaçar les unitats de recursos operatius per procedir al desallotjament forçós.
Un cop detinguts, els joves van ser traslladats a la comissaria de Caldes dels Mossos d’Esquadra, on se’ls va oferir un entrepà. Posteriorment, els van portar a Granollers i van esperar prop de dues hores fins que va arribar l’advocada d’ofici. Sense haver prestat declaració, els joves van quedar en llibertat el mateix dia cap a les 21 h de la nit. Això sí, a Granollers.
D’acord amb el seu testimoni, no tenien cap de les seves pertinences, que s’havien quedat al pis, i van haver de tornar caminant fins a l’altura de Can Maspons, on els va recollir un dels amics que els acull. Ell mateix ha explicat que els ha ajudat en tot el que ha pogut, inclús amb un sostre, però que ell té dona i fills i cada vegada més dificultats per treballar. Tot i això, quan els nois es van decidir a obrir el pis els va ajudar portant-los-hi aliments i mantes.
Ara, els tres joves de 18 i 19 anys, tornen a estar acollits a cases d’amics, buscant feina, però encara més desanimats que abans per l’estigma que temen que els caurà a sobre.