Repàs complet de les temporades dels equips calderins

Aquesta temporada 2025-2026, en aquesta casa hem estat atents a molts equips i competicions esportives amb participació calderina però, a banda dels casos puntuals, s’han seguit regularment tots els partits dels 7 equips principals d’Hoquei Patins, Futbol, Futbol Sala, i Bàsquet de Caldes. Vist amb perspectiva, les grans notícies d’aquesta temporada són, sens dubte, tres: El Recam Làser d’Hoquei Patins, que ha caigut al descens després d’11 anys a la màxima categoria; el sènior femení del CN Caldes de bàsquet, que ha fet una de les millors temporades de la història del club i s’ha proclamat campió de Catalunya de Segona Catalana; i, per últim, la Penya Verdaguer, que s’ha reconstituït aquest any i ha entrat per la porta gran: ni més ni menys que proclamant-se campió de Tercera Catalana i aconseguint un doble ascens. Anem, però, un per un.

Comencem amb el Recam Làser d’hoquei patins, que objectivament no ha tingut la seva millor temporada a nivell esportiu però, a més, ha estat força perjudicat per les decisions de la federació. El conjunt d’Eduard Candami va començar la temporada amb molt mals resultats —de fet, no va aconseguir els primers tres punts fins al sisè partit i no va tornar a puntuar fins la catorzena jornada, amb l’empat contra el Voltregà a casa. Dues setmanes després els calderins van tornar a empatar i va ser al següent partit contra l’Alcoi, que s’havia de jugar el dia 11 de febrer, quan hi va haver la gran desgràcia de les goteres que destirotaria la temporada del Recam. En el context dels temporals de febrer, els d’alacant van viatjar fins a Caldes per veure com els àrbitres cancel·laven el duel per culpa de les filtracions a la Torre Roja i, un mes després, la Federació Espanyola de Patinatge va imposar una pena al Club de 1.500 euros de multa, la derrota administrativa per 0 a 10 i una reducció de 3 punts a la classificació al Recam. Això va ser un cop dur per l’equip d’Eduard Candami, que va veure com les opcions de la permanència pràcticament s’esfumaven a falta de 4 partits per disputar, i tot i que l’equip ha tingut un final de temporada molt bo —amb 12 punts en els 9 partits posteriors a l’Alcoi— no ha pogut sortir del descens. Si fos pels punts, al Recam li tocaria baixar a OK Lliga Plata per primera vegada en 11 anys però, tot i això, els calderins encara tenen possibilitats de tornar a jugar a la màxima categoria si es fa efectiu el pacte amb l’Igualada, que té el primer equip a primera divisió i el segon ha guanyat l’OK Lliga Plata Sud, pel que té una plaça d’OK Lliga que disponible i que no pot ocupar. Així parlava d’aquest tema als micròfons de Ràdio Caldes l’entrenador del Recam, Eduard Candami, després del partit del Nacional Catalana Masculí de dissabte passat.

Amb aquesta situació i la del segon equip masculí —que demà comença la final del play-off d’ascens a OK Lliga Plata— el Club Hoquei Caldes es troba ara immers en una gestió de despatxos força complexe però que no hauria de trigar massa en resoldre’s. Per posar-hi una cullerada de positivitat, a banda del bon paper del Nacional Catalana Masculí, el club també ha de celebrar l’any del sènior femení del Recam Làser, que ha fet la seva millor temporada des de que és equip de segona i també estarà disputant demà el primer partit de la final d’ascens a OK Lliga Iberdrola.

I anem passant a les millors actuacions d’aquesta temporada on destaca, en primer lloc, el sènior femení del CN Caldes de bàsquet, que ha fet una segona volta gairebé impecable i, en general, un any per emmarcar. El conjunt de Javi Ruiz va començar la temporada una mica per sota de les seves possibilitats i li va costar trobar el seu lloc —especialment degut a les lesions de finals de 2025. Tot i això, l’equip va mantenir el cap fred i, quan va tenir l’oportunitat d’estabilitzar el seu esquelet i trobar una mica de constància, va començar a despuntar guanyant partits amb molta distància al marcador. Les calderines van acabar lluitant amb el Cellera i l’Olot per la primera posició de lliga, i la van aconseguir amb la increïble ratxa de 10 victòries en els 10 últims partits de la competició regular. Això les va permetre sortir primeres del grup 1 de Segona Catalana i, amb l’ascens a la butxaca, el cap de setmana passat van disputar i guanyar el play off pel títol de Catalunya amb les campiones dels grups 2, 3 i 4. Recordem com va explicar a aquesta casa les sensacions després de proclamar-se campiones de Catalunya de la categoria l’entrenador del Caldes, Javi Ruiz.

 

 

Aquesta històrica efemèride de l’equip femení s’ajunta a la salvació del sènior masculí que, entrenat per Sergi Griso —que aquest any ha deixat el club— ha aconseguit la permanència a primera després d’una temporada amb forma de campana de Gauss: una primera volta força dolenta va anar seguida d’una recuperació de victòries que, a l’hora de la veritat, va acabar eclipsada per un final de lliga més aviat fosc on el Caldes ha hagut de dependre de la carambola de resultats d’altres equips per salvar-se del descens. Tot i això, però, no cal oblidar que l’any que ve el CN Caldes tindrà tots dos sèniors a Primera Catalana.

I anem, ara sí, a l’altre història a explicar d’aquest any: la de la Penya Verdaguer de futbol sala, que ha tornat després de molt temps per recuperar el seu nom al poble de la millor manera possible. L’històric club del Bugarai el van recuperar uns quants amics de Caldes que volíen tornar a jugar. Alguns amb més passat en l’esport i altres més novells van decidir tornar a la vida La Penya Verdaguer i es van federar a Tercera Catalana el setembre. Tot i que durant 2025 encara estaven arrencant i no trobaven la bona dinàmica, el 2026 ja van demostrar del que eren capaços passant dues eliminatòries de la Copa Catalunya, que es juga amb equips de totes les categories. El potencial de l’equip s’ha confirmat en aquest final de temporada apoteòsic, on li han guanyat la lliga al Granollers i s’han endut un ascens doble directament a Primera Catalana. D’aquesta manera, el Bugarai ha passat de no tenir club a veure com un grup d’amics fa renéixer la flama del futbol sala al barri i es planta d’un salt a Primera Divisió Catalana en el seu primer any.

Pel que fa a la resta del futbol sala calderí, una bona i una mala notícia en els equips del CN Caldes. En primer lloc, al sènior femení se li ha fet gran el repte de Segona Nacional i ha tingut una temporada força complicada. L’equip ha guanyat només 6 partits de 30 i no ha pogut aixecar cap en tot l’any, fent que acabin penúltimes amb un descens assegurat 3 jornades abans de finalitzar la competició.

Per altra banda, però, el sènior del CN Caldes masculí, el DriverCars, s’ha acabat salvant pels pèlis i tornarà a ser equip de Tercera Nacional la temporada vinent. Els de Kike Guardeño tenen la increïble estadística de més partits empatats que guanyats, cosa que denota la dificultat que han tingut per endur-se victòries de manera regular durant l’any. Tot i això, l’equip ha mostrat una mentalitat molt resilient i, tot i que no ha sortit de la zona baixa en tota la temporada, ha sapigut mantenir-se en la lluita sense caure massa avall i, així, garanteix un any més a tercera.

Per acabar, un altre equip que hem seguit molt aquest any és el Club Futbol Caldes, que ha acabat ni més ni menys que al bell mig de la taula —fet que defineix de manera curiosa la temporada que ha fet l’equip. Tot i quedar vuitens, no es pot dir ni molt menys que l’any dels de Jose Duque hagi estat estable: en els primers 10 partits, l’equip portava 7 punts i havia perdut 5 partits per 1 gol de diferència. Tot i que les sensacions dins del camp no eren dolentes, el conjunt calderí no era capaç de transformar-les en punts, i això va fer que acabessin la primera volta en zona de descens. Des de l’últim partit de la primera volta contra el Figueres, però, quan Jose Duque va recuperar lesions importants i va fer renovacions al cos tècnic, l’equip va començar a despuntar i va arribar a acumular 9 partits sense perdre, fent que el Caldes es posés 6è a la taula i fins i tot es plantejés la possibilitat d’un ascens a Lliga Elit. Però la història s’explica sola: quan tot anava de cara i el descens estava pràcticament oblidat, l’equip va començar a perdre i a caure posicions fins a arribar a haver de preocupar-se per no descendir en les últimes jornades. Finalment, el 4 a 0 contra el Tossa a la penúltima jornada els va donar la permanència i l’equip ja pensa en una següent temporada on el que caldrà, sens dubte, es buscar l’estabilitat.