Caldes homenatjarà el calderí Pere Torrades, deportat a Dachau el 1944 i supervivent de l’Holocaust nazi

Pere Torrades Ramiro, calderí deportat al camp de concentració de Dachau el 1944 i supervivent de l’Holocaust nazi, serà objecte d’un homenatge el proper 3 de novembre. D’aquesta manera, a les 5 de la tarda es col·locarà una llamborda metàl·lica commemorativa al davant de la casa on va viure Torrades, al número 23 del carrer Sant Fèlix. Posteriorment, el president de l’Amical de Mauthausen, Joan Calvo, oferirà a la biblioteca una xerrada sobre la deportació republicana a Dachau.

La llamborda de Pere Torrades va arribar a Caldes el març passat, és la dotzena que homenatja víctimes calderines de l’Holocaust deportades als camps nazis i s’emmarca en el projecte Stolpersteine (en alemany, pedra que fa ensopegar). Aquesta iniciativa de l’artista Günter Demnig consisteix en petites llambordes metàl·liques amb el nom i les dades essencials de cada persona homenatjada que se solen col·locar al davant del seu antic domicili. Actualment n'hi ha més de 75.000 distribuïdes a més 1.800 ciutats d’una vintena de països.

La particularitat del cas de Torrades, a diferència dels 12 documentats fins ara, és la destinació: la resta de calderins dels quals es té notícia havien estat als camps de Mauthausen i Gusen.

Pere Torrades Ramiro va néixer a Barcelona el 1916 i, entre 1932 i 1937 va treballar en una granja a Caldes. Durant la Guerra Civil va lluitar amb el bàndol republicà a Somosierra i al front de l’Ebre. El 1939, després de la derrota republicana, va travessar la frontera cap a França amb el seu germà i tots dos van anar al camp de refugiats de Barcarès. El 1944, Torrades va ser detingut per la Gestapo i deportat al camp de Dachau. Poc després, va ser traslladat al camp exterior de Moschendorg on va treballar en una fàbrica de porcellana fins que va ser alliberat per l’exèrcit nord-americà. Després de la guerra Pere Torrades va viure amb la seva família a Narbona (França), on va morir el 1994.